El Pla de Barris, un nou impuls pel Raval deu anys després de l'obertura de la Rambla

La pèrdua de centralitat que els barris de Ciutat Vella van començar a patir des de meitat del segle XIX, quan foren enderrocades les muralles que delimitaven la Barcelona de l’època i la ciutat es va començar a expandir cap a l’Eixample que s’anava construint, va derivar en un procés progressiu de decadència i la conseqüent acumulació de problemes urbanístics i socials, que el Raval va patir de manera especialment agreujada.

No va ser fins a finals dels anys 70, amb la restauració de la democràcia, que l’Ajuntament de Barcelona va poder prendre’s el repte de la recuperació del centre històric de la ciutat a partir d’un doble objectiu: la pervivència del teixit residencial i la regeneració com a centre neuràlgic de Barcelona. L’eina vehicular per afrontar aquest procés hauria de ser la transformació urbanística, motiu pel qual durant la primera meitat de la dècada dels 80 es van redactar i aprovar els Plans Especials de Reforma Interior dels barris del Raval, el Casc Antic i la Barceloneta.

Un gran espai per esponjar el dens teixit urbà

Els PERI recollien quatre objectius primordials: crear nous espais públics per tal d’esponjar l’altíssima densitat que presentava el teixit urbà de Ciutat Vella fa dues dècades; dotar els barris del centre històric d’equipaments tant de barri (centres cívics, biblioteques, casals d’avis, escoles bressol, centres de serveis socials) com de ciutat (museus, universitats, centres de cultura); millorar les condicions de l’habitatge tant públic com privat del barri; i fer arribar a tothom les xarxes de serveis (aigua, electricitat, gas, telèfon) i les infraestructures públiques (enllumenat públic, clavegueram).

En el PERI del Raval, la concreció del primer d’aquests quatre grans objectius comuns, la creació de nous espais públics, proposava com a principal actuació l’obertura d’un gran espai de més de 200 metres de llarg per 56 d’amplada que es convertís en l’eix central de l’entramat urbà del barri. Per a l‘execució de l’anomenat Pla Central del Raval, van ser afectades les cinc illes de cases que es trobaven entre els carrers Hospital, Sant Pau, Cadena i Sant Jeroni, aquests dos últims desapareguts en haver quedat integrats en la nova rambla. Els habitatges de l’àrea afectada presentaven unes condicions d’habitabilitat molt precàries, un estat que feia que gairebé la meitat dels pisos es trobessin desocupats. Les famílies residents en l’àrea afectada van ser reallotjades de manera majoritària en els habitatges públics construïts als carrers que menen a la Rambla del Raval pels seus dos extrems: Maria Aurèlia Capmany a la banda de muntanya i Sant Oleguer a la de mar.

Després de cinc anys de treballs, la Rambla del Raval fou inaugurada el setembre del 2000 i, al llarg d’aquesta dècada transcorreguda, s’ha anat consolidant com el nou centre vital d’un barri que, mentrestant, ha vist créixer l’activitat comercial, els atractius culturals i l’afluència de població no resident, i que ha evolucionat cap a la multiculturalitat.

L’Illa de la Rambla del Raval i la Filmoteca

Una operació complementària duta a terme en els anys posteriors a l’obertura d’aquest gran espai ha estat l’edificació de l’Illa de la Rambla del Raval. Una de les voluntats centrals del projecte municipal de revitalització de Ciutat Vella és vetllar per la mixticitat d’usos, objectiu del qual aquest conjunt urbà n’és un bon exemple. En la mateixa àrea, s’ha generat ús residencial (habitatges cooperatius), econòmic (hotel i edifici d’oficines), serveis comunitaris (aparcament i central de recollida pneumàtica de residus) i un nou espai d’ús públic (plaça Manuel Vázquez Montalbán).

També en aquest àmbit, a finals del 2010 obrirà les seves portes un potent equipament ciutadà, la Filmoteca de Catalunya, que retornarà al barri després de diversos trasllats. El nou espai per a la història del cinema aglutinarà en un sol edifici, de 6.000 metres quadrats i situat a la plaça Salvador Seguí, diversos serveis actualment dispersats, com la biblioteca (ara al Portal de Santa Madrona), la sala de projeccions (ara a l’avinguda de Sarrià) i la zona de consulta i investigació (ara a La Campana). Tindrà també dues sales d’exposicions i s’estima que atraurà al barri més de 160.000 persones l’any. L’entrada en servei de la Filmoteca comportarà la urbanització dels entorns, actuació que actualment es troba en licitació.

Una altra línia de treball destacada que es va derivar de l’obertura de la Rambla del Raval va ser la del programa específic de rehabilitació per a la millora dels habitatges i la dignificació de les façanes de tots els edificis del perímetre de la nova avinguda. La incidència del programa ha estat absoluta, ja que en aquests deu anys s’han impulsat obres de millora, de major o menor grau, en tots els edificis de la Rambla del Raval.

Un nou impuls amb el Pla de Barris

En els pròxims anys, la millora del Raval rebrà un nou impuls de la mà del Pla de Barris del Raval Sud, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i seleccionat per la Generalitat de Catalunya per rebre els ajuts de la Llei de Barris. El projecte d’intervenció integral contempla vuit àmbits de treball diferents, que es concretaran en més de trenta actuacions físiques i d’aplicació de programes de caire social.

El Pla de Barris contribuirà a equilibrar la desigual evolució que han seguit les zones nord i sud del Raval després de l’exhaustiva transformació del barri i que, des de fa una dècada, té en la Rambla del Raval l’actuació més emblemàtica de totes les que s’han dut a terme en el marc del reeixit procés de revitalització de Ciutat Vella.